Història

Nascut el 1848, el Casino de Vic és el segon més antic de Catalunya i la degana de les associacions i entitats de Vic, amb un paper més que remarcable en la història de la ciutat. L´expressió “Casino dels senyors” defineix molt bé què ha estat, històricament, el Casino de Vic: el centre on es reunien els senyors de la ciutat per ocupar el seu temps lliure.

 

Era, doncs, una societat recreativa pròpia del segle XIX i de les primeres dècades del XX, com tants altres dels casinos que hi havia a moltes poblacions catalanes. Amb el temps, el Casino de Vic ha esdevingut una entitat ben arrelada a la ciutat. Si abans havia estat un centre de distinció social, actualment és una entitat de dinamització cultural important i una institució oberta a tothom.

 

Dues característiques han marcat la història del Casino de Vic: la primera, ser una de les poques entitats exclusivament recreatives de la ciutat, sense altra finalitat que l’esbarjo i entreteniment dels associats; la segona, el seu caràcter clarament apolític. Actualment el Casino és una entitat bàsicament cultural que serveix d’altaveu a les entitats i associacions de la ciutat així com a artistes joves o consolidats que troben un espai on compartir les seves obres.

Sopar de socis durant la dècada dels 60.

Primers passos

A mitjan segle XIX, un grup de vigatans es reunien a la casa del militar Ramon Casadevall per fer jocs de societat i tertúlies. En el transcurs d’aquestes reunions va sorgir la idea de fundar un casino. Després d’algunes reunions prèvies, el dia 1 d’abril de 1848 es va inaugurar el Casino Vicense. El primer local estava situat en una casa del carrer Sant Miquel Arcàngel, on més tard es va edificar el Col·legi de Sant Josep i on actualment hi ha el Museu Episcopal de Vic. El primer president del Casino de Vic va ser Domènec de Bertran i de Puig, un liberal que va ser el director d’El Pueblo Vicense, també va ser fundador i president, entre 1854 i 1855, del Círcol Literari de Vic. Un any després de la seva fundació, el Casino de Vic es va traslladar al carrer Sant Miquel dels Sants.

 

Al voltant de 1864, una altra entitat recreativa de la ciutat, el Círcol Filharmònic, es va fusionar amb el Casino de Vic. El 1899 es va traslladar a la Casa Comella (ubicació actual)

–construcció modernista, protegida com a Bé Cultural d’Interès Local– edificada l’any 1896 per l’arquitecte Gaietà Buigas Monravà, d’influència medieval i situada al costat de la plaça del Mercadal. Aquesta casa forma part de l’eixample que es configurà a partir del 1900, quan es va obrir el carrer Verdaguer per tal de comunicar la ciutat amb l’estació de ferrocarril que s’inaugurà l’any 1875. Actualment el Casino de Vic ocupa els locals del mateix edifici, però des de l’any 1992 són de la seva propietat, gràcies a la visió i encert de la Junta Directiva presidida per Jaume Ortiz i Gros. Les reunions que van precedir a la compra del local van acollir nombrosos socis que van subscriure majoritàriament els títols de copropietat.

Document que certifica la fundació del Casino Vicense
(la data no és correcta) i la fusió amb el Centro Industrial Vicense.

La consolidació del Casino

Des de principis del segle XX, el Casino de Vic ha travessat períodes de vitalitat i de crisi. L’any 1906, per tal de poder realitzar funcions de teatre es va construir l’escenari de la Sala Modernista de l’Entitat –avui encara a ple rendiment–, seguint una pràctica que ja portaven a terme altres societats recreatives de la ciutat. Els anys vint del segle passat van coincidir amb una època d’esplendor que va permetre fer grans reformes. El 1933 es va produir un important creixement del Casino com a conseqüència de la fusió entre aquesta entitat i el Centro Industrial Vicense, una societat recreativa situada a la Casa Mascaró. Les dues entitats havien experimentat un descens en el nombre d’associats, i per tal de poder mantenir l’abast de les seves activitats es van fusionar. Fruit d’aquesta fusió i clima d’entesa, el Casino Vicense va passar de 160 a 400 socis, catalanitzant i canviant el nom de l’entitat pel de Casino de Vic.

Arran de l’inici de la Guerra Civil, el juliol de 1936, el Casino de Vic va ser incautat per la CNT-FAI, l’organització anarquista que va tenir el control de la ciutat durant els primers mesos de la guerra. Les tenebres de la dictadura franquista van coincidir amb una precarietat econòmica en la dècada dels quaranta i cinquanta, i amb la commemoració del centenari de l’entitat. A partir dels anys seixanta es va produir una recuperació en la vitalitat de l’entitat que va permetre fer millores en les instal·lacions. La vida diària girava, però, al voltant del cafè de l’entitat, espai on els socis jugaven als escacs, llegien la premsa i feien tertúlia.

El Casino a l’actualitat

Ja en temps de democràcia, el Casino de Vic va experimentar un procés d’obertura cap a la ciutat que li va donar un nou tarannà. Va deixar de ser aquella societat privada, reservada a una minoria privilegiada, per obrir les portes a totes les persones i a tota mena de manifestacions culturals i socials. Durant el mandat de la junta presidida per Andreu Roca i Isern es van celebrar els cent cinquanta anys d’història del Casino (1998), la incorporació, l’any 2002, del Club Escacs Vic com a soci de l’entitat, l’obertura de la sala d’exposicions (1995), així com la celebració de la Biennal d’Art de Vic, creada l’any 1998 a iniciativa del Casino juntament amb H. Associació per a les Arts Contemporànies i l’Ajuntament de Vic, i que va ser un referent a nivell nacional durant les seves sis edicions.

 

L’any 2004 va agafar el relleu la junta presidida per Enric Comas i Mora que va donar un nou impuls a la renovació de les instal·lacions i la creació l’any 2015 de l’Ateneu de Vic juntament amb la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i l’Ajuntament. En aquest marc es va crear la sala Ateneu per incorporar els estudiants universitaris a l’entitat. Aquesta junta va fer donació de la biblioteca de l’entitat del segle XIX a la Biblioteca Ricard Torrents de la UVic-UCC. Durant el mateix mandat, concretament el 2009, el Casino va ser mereixedor de la creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.

Assemblea de socis que va escollir Enric Comas com a nou president del Casino.

Nascut el 1848, el Casino de Vic és el segon més antic de Catalunya i la degana de les associacions i entitats de Vic, amb un paper més que remarcable en la història de la ciutat. L´expressió “Casino dels senyors” defineix molt bé què ha estat, històricament, el Casino de Vic: el centre on es reunien els senyors de la ciutat per ocupar el seu temps lliure.

 

Era, doncs, una societat recreativa pròpia del segle XIX i de les primeres dècades del XX, com tants altres dels casinos que hi havia a moltes poblacions catalanes. Amb el temps, el Casino de Vic ha esdevingut una entitat ben arrelada a la ciutat. Si abans havia estat un centre de distinció social, actualment és una entitat de dinamització cultural important i una institució oberta a tothom.

 

Dues característiques han marcat la història del Casino de Vic: la primera, ser una de les poques entitats exclusivament recreatives de la ciutat, sense altra finalitat que l’esbarjo i entreteniment dels associats; la segona, el seu caràcter clarament apolític. Actualment el Casino és una entitat bàsicament cultural que serveix d’altaveu a les entitats i associacions de la ciutat així com a artistes joves o consolidats que troben un espai on compartir les seves obres.

Sopar de socis durant la dècada dels 60.

Primers passos

A mitjan segle XIX, un grup de vigatans es reunien a la casa del militar Ramon Casadevall per fer jocs de societat i tertúlies. En el transcurs d’aquestes reunions va sorgir la idea de fundar un casino. Després d’algunes reunions prèvies, el dia 1 d’abril de 1848 es va inaugurar el Casino Vicense. El primer local estava situat en una casa del carrer Sant Miquel Arcàngel, on més tard es va edificar el Col·legi de Sant Josep i on actualment hi ha el Museu Episcopal de Vic. El primer president del Casino de Vic va ser Domènec de Bertran i de Puig, un liberal que va ser el director d’El Pueblo Vicense, també va ser fundador i president, entre 1854 i 1855, del Círcol Literari de Vic. Un any després de la seva fundació, el Casino de Vic es va traslladar al carrer Sant Miquel dels Sants.

 

Al voltant de 1864, una altra entitat recreativa de la ciutat, el Círcol Filharmònic, es va fusionar amb el Casino de Vic. El 1899 es va traslladar a la Casa Comella (ubicació actual)

–construcció modernista, protegida com a Bé Cultural d’Interès Local– edificada l’any 1896 per l’arquitecte Gaietà Buigas Monravà, d’influència medieval i situada al costat de la plaça del Mercadal. Aquesta casa forma part de l’eixample que es configurà a partir del 1900, quan es va obrir el carrer Verdaguer per tal de comunicar la ciutat amb l’estació de ferrocarril que s’inaugurà l’any 1875. Actualment el Casino de Vic ocupa els locals del mateix edifici, però des de l’any 1992 són de la seva propietat, gràcies a la visió i encert de la Junta Directiva presidida per Jaume Ortiz i Gros. Les reunions que van precedir a la compra del local van acollir nombrosos socis que van subscriure majoritàriament els títols de copropietat.

Document que certifica la fundació del Casino Vicense
(la data no és correcta) i la fusió amb el Centro Industrial Vicense.

La consolidació del Casino

Des de principis del segle XX, el Casino de Vic ha travessat períodes de vitalitat i de crisi. L’any 1906, per tal de poder realitzar funcions de teatre es va construir l’escenari de la Sala Modernista de l’Entitat –avui encara a ple rendiment–, seguint una pràctica que ja portaven a terme altres societats recreatives de la ciutat. Els anys vint del segle passat van coincidir amb una època d’esplendor que va permetre fer grans reformes. El 1933 es va produir un important creixement del Casino com a conseqüència de la fusió entre aquesta entitat i el Centro Industrial Vicense, una societat recreativa situada a la Casa Mascaró. Les dues entitats havien experimentat un descens en el nombre d’associats, i per tal de poder mantenir l’abast de les seves activitats es van fusionar. Fruit d’aquesta fusió i clima d’entesa, el Casino Vicense va passar de 160 a 400 socis, catalanitzant i canviant el nom de l’entitat pel de Casino de Vic.

Arran de l’inici de la Guerra Civil, el juliol de 1936, el Casino de Vic va ser incautat per la CNT-FAI, l’organització anarquista que va tenir el control de la ciutat durant els primers mesos de la guerra. Les tenebres de la dictadura franquista van coincidir amb una precarietat econòmica en la dècada dels quaranta i cinquanta, i amb la commemoració del centenari de l’entitat. A partir dels anys seixanta es va produir una recuperació en la vitalitat de l’entitat que va permetre fer millores en les instal·lacions. La vida diària girava, però, al voltant del cafè de l’entitat, espai on els socis jugaven als escacs, llegien la premsa i feien tertúlia.

El Casino a l’actualitat

Ja en temps de democràcia, el Casino de Vic va experimentar un procés d’obertura cap a la ciutat que li va donar un nou tarannà. Va deixar de ser aquella societat privada, reservada a una minoria privilegiada, per obrir les portes a totes les persones i a tota mena de manifestacions culturals i socials. Durant el mandat de la junta presidida per Andreu Roca i Isern es van celebrar els cent cinquanta anys d’història del Casino (1998), la incorporació, l’any 2002, del Club Escacs Vic com a soci de l’entitat, l’obertura de la sala d’exposicions (1995), així com la celebració de la Biennal d’Art de Vic, creada l’any 1998 a iniciativa del Casino juntament amb H. Associació per a les Arts Contemporànies i l’Ajuntament de Vic, i que va ser un referent a nivell nacional durant les seves sis edicions.

 

L’any 2004 va agafar el relleu la junta presidida per Enric Comas i Mora que va donar un nou impuls a la renovació de les instal·lacions i la creació l’any 2015 de l’Ateneu de Vic juntament amb la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i l’Ajuntament. En aquest marc es va crear la sala Ateneu per incorporar els estudiants universitaris a l’entitat. Aquesta junta va fer donació de la biblioteca de l’entitat del segle XIX a la Biblioteca Ricard Torrents de la UVic-UCC. Durant el mateix mandat, concretament el 2009, el Casino va ser mereixedor de la creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.

Assemblea de socis que va escollir Enric Comas com a nou president del Casino.